Etiquetes
Artur Mas, Autodeterminació, Cas Palau, catalunya, Consulta, Economia, Espanya, Joan Herrera, José Luís Rodríguez Zapatero, José Manuel Garcí Margallo
El candidat de CiU a les eleccions del 25-N i aspirant a la reelecció, Artur Mas, ha replicat al ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel García Margallo, que prohibir una consulta d’autodeterminació del poble català “seria un autèntic cop d’estat democràtic”. D’aquesta manera, Mas ha respost a les declaracions del membre del Govern central d’aquest matí on afirmava, en una entrevista a la cadena COPE, que el TC prohibiria una hipotètica consulta i que aquesta suposaria “una il·legalitat, un cop d’estat jurídic”. En un acte de campanya al Mirador de l’Alcalde de Barcelona, el líder de CiU ha demanat que es reformi la legalitat per permetre una consulta sobre el futur de Catalunya i ha afegit que “al poble no se’l pot silenciar”. Mas també ha lamentat que tant l’expresident espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, com les institucions espanyoles “facin servir les lleis com un mur infranquejable”.
El candidat ha respost als atacs de l’oposició, en especial del PP, sobre el cas Palau i ha assegurat que es podria “posar les bótes” amb els casos de corrupció que han sacsejat als populars darrerament. Mas també ha replicat al candidat ecosocialista Joan Herrera que els Mossos d’Esquadra actuen per mandat judicial en els desnonaments “com ho feien quan a la Conselleria d’Interior hi havia en Joan Saura” i li ha demanat que tracti aquest tema amb “responsabilitat”.
En aquest acte de campanya, Mas ha defensat la reforma laboral impulsada pel PP i que la federació nacionalista va votar al Congrés dels Diputats i ha assegurat que “encara és d’hora per valorar-ne els resultats, i més tenint en compte que Europa està en recessió”. El líder de la federació nacionalista ha comparat l’economia catalana amb l’alemanya, sense concretar xifres. Mas també ha culpat a l’executiu espanyol de “l’escanyament” que, segons ell, pateix Catalunya i ha indicat que, sense aquesta pressió i el dèficit fiscal de 16.000 milions d’euros que té, la Generalitat també hauria d’haver impulsat ajustos pressupostaris.