Etiquetes

, , , , , , , , , , , , ,

Artur Mas al Parlament de Catalunya

El passat 25 de setembre, el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, pujava seriós i decidit a la palestra del Parlament, conscient que anava a anunciar un secret a veus: l’anticipació de les eleccions catalanes. Empès per la força de la multitudinària manifestació independentista de la Diada i amb el seu projecte estrella, el pacte fiscal, estampat contra l’oposició del govern de Mariano Rajoy, Mas va fixar el 25 de novembre com a data assenyalada perquè “el poble català decideixi lliurement el seu futur”. El clam sobiranista del carrer va trastocar el panorama polític i el president va referenciar a Max Webber per justificar la seva decisió: “en moments excepcionals calen decisions excepcionals”. Dues setmanes després, signava, davant l’atenció mediàtica, el decret de dissolució del Parlament i de convocatòria d’eleccions. La rúbrica posava fi a la legislatura més curta des de la restitució de la Cambra catalana.

Amb 39 plens i 468 hores de sessions parlamentàries, l’executiu català ha donat llum verda a mesures com la taxa turística, la modificació de la llei de caixes, la publicació de balances fiscals, les cinc lleis “omnibus” – sobre audiovisual, promoció de l’activitat econòmica, urbanisme, reestructuració de la regulació normativa i del sector públic – o l’anomenat “euro per recepta”. A més de la supressió de l’impost de successions, una de les seves promeses electorals i alhora un punt molt qüestionat. La brevetat d’un govern que no ha arribat als dos anys de vida i l’accentuació de la crisi econòmica han portat a l’executiu català a guardar al calaix gran part de les seves propostes.

La llei més important aparcada fins a la constitució d’un nou Parlament és la dels pressupostos de 2013. El passat 15 de febrer, després de negociar fins a última hora de la nit, CiU i PPC van arribar a un acord per tirar endavant la llei davant les crítiques d’una oposició que recordava els vells temps del Pacte del Majestic. Ara, però, amb el debat sobre la relació de Catalunya i Espanya bullint sobre la taula, nacionalistes i populars s’han distanciat. Mentre que Mas va descartar acords amb el PP “perquè estan en contra del dret a decidir”, la presidenta dels populars catalans, Alícia Sánchez-Camacho, va deixar clar que “els temps de pactar amb CiU han acabat”. Sense majoria “excepcional” que demanen, els d’Artur Mas es veuran abocats a negociar l’aprovació dels comptes, amb els peròs que això suposi. ERC es perfila com a aliat per recolzar els pressupostos del 2013 però, com ja va assegurar el cap de la formació, Oriol Junqueras, la moneda de canvi serà accelerar el procés del referèndum d’autodeterminació i “rectificar” les mesures d’austeritat. En aquest sentit el líder republicà va aclarir que “si el Govern trenca amb el PP i fixa una agenda de país, no tindrà problemes per aprovar els pròxims pressupostos amb ERC”.

Un altre aspecte de gran ressò que ha quedat paralitzat ha estat el projecte de llei de consultes populars no referendàries, un dels punts calents que haurà d’abordar el Parlament després d’una campanya electoral centrada en la defensa o el rebuig del dret a decidir del poble català. CiU es serviria d’aquesta norma per legitimar legalment una hipotètica consulta sobre la independència de Catalunya. Per això, la federació nacionalista, com ja va fer la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, demanarà suport a tots els partits per fer una “llei de país” que signifiqui “un pas endavant per reforçar l’autogovern”. En l’última sessió parlamentària del debat de política nacional es va aprovar la resolució per tirar endavant la consulta amb els vots a favor de CiU, ERC, ICV-EUiA i SI, amb l’oposició de PP i Ciutadans i l’abstenció del PSC.

Amb més o menys representació a la cambra, tot apunta a que els partits mantindran la seva posició en la propera legislatura. Ortega ja ha anunciat que la llei de consultes s’ha elaborat “sense cap fissura” perquè cap formació la pugui impugnar i que servirà com a “paraigües” legal. Els dos principals grups de l’oposició, però, no es creuen les paraules de la número dos de CiU. Des del PSC expliquen que seguiran sent crítics amb la iniciativa i continuaran presentant les esmenes que considerin oportunes. “Com van explicar la majoria d’experts que van participar en el tràmit parlamentari, es tracta d’un projecte molt feble jurídicament”, apunten. Per la seva banda, Sánchez-Camacho va subratllar que les aspiracions sobiranistes de CiU són il·legals perquè no es cenyeixen a la Constitució i els hi va recriminar que “en 25 anys no van tirar endavant cap llei de consultes”. Des d’ICV-EUiA, Dolors Camats mostra el seu acord amb la llei de consultes “perquè el poble de Catalunya pugui expressar la seva voluntat” però matisa que haurà de ser fruit d’un acord amb partits polítics, agents socials i entitats representatives del país. A ERC, el diputat Pere Aragonès va celebrar la seva tramitació, el març passat, per “ser una llei que enforteix la democràcia”. En el camí cap a la independència, els republicans s’han marcat donar suport a la llei de consultes “perquè els ciutadans puguin opinar sobre qüestions d’interès general”. Des del grup mixt, les posicions han estat totalment oposades. El líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha avisat que voldrà utilitzar la llei de consultes per “preguntar sobre les competències autonòmiques de Catalunya” i per decidir si es retalla o no. Per la seva banda, si Solidaritat Catalana aconsegueix superar els mals auguris dels sondejos i entra al Parlament, donarà suport a la llei de consultes. Tot i això, el seu cap de llista, Alfons López Tena, recorda que tornaran a presentar la seva proposta – ja rebutjada el desembre de 2011 per CiU, PPC i C’s – en què es reclama la participació en les consultes dels majors de 16 anys.

Més enllà de la crisi econòmica i la qüestió nacional, que ocupen la primera plana del debat de campanya, el Govern que surti de les urnes el 25 de novembre haurà de decidir què fer amb el paquet de lleis i comissions d’investigació que han quedat truncades per l’avançament electoral. A més de la llei de consultes populars, els projectes de llei que han quedat en tràmit són la modificació de llei de centres de culte, la del codi de consum i la modificació de la legislació referent a la protecció dels animals. També han quedat paralitzades altres mesures de més ressò com la llei de governs locals i la de transparència.

La primera va començar a ser estudiada pel Govern el març – amb previsions d’entrar al Parlament al setembre i d’estar aprovada a finals d’any – amb la finalitat de “racionalitzar els municipis” i d’assegurar “la màxima eficiència i la mínima burocràcia”, segons la vicepresidenta Ortega. És a dir, limitar les responsabilitats d’ajuntaments, consells comarcals i diputacions per agilitzar la seva tasca. Amb el projecte a mitges, el president de l’Associació de Municipis de Catalunya (AMC), Miquel Buch, va demanar a la Generalitat accelerar-lo a causa de “l’actitud imposadora del govern espanyol”, que va proposar que les diputacions assumissin les funcions dels municipis.

La llei de transparència, també amb la intenció d’estar enllestida a finals d’any, va sorgir de l’acord de sol·licitud de tots els partits en demanar que els poders públics tinguin la obligació de publicar tota la informació i que serveixi per combatre la corrupció dins el sistema institucional i polític. Amb les controvertides acusacions de el diari El Mundo als convergents Artur Mas i Jordi Pujol, a qui es vincula amb el Cas Palau, el projecte de llei de transparència cobrarà una nova dimensió.

L’avançament electoral també ha fulminat les comissions d’investigació de caixes i de sanitat que es van sol·licitar al Parlament en els últims mesos. Per recuperar les comissions els partits hauran de tornar a començar des de zero. En aquest cas el procés s’allarga, ja que quan es dissol la Cambra també queden dissoltes les comissions. Els grups parlamentaris que les van impulsar i recolzar – PSC, ICV-EUiA, ERC, C’s i SI – ja han anunciat que reiniciaran les comissions tant bon punt comenci la propera legislatura per esclarir tot dubte.