Etiquetes

, , , , , , , , , ,

Oriol Junqueras i Artur Mas

L’acord final entre CiU i ERC està cada vegada més a prop. Després d’uns dies d’estira i arronsa en les negociacions tot sembla indicar que les dues principals forces del Parlament signaran un acord per donar corda a la nova legislatura. Aquest pacte té com a eixos principals la proposició d’una consulta d’autodeterminació, fixada per al 2014, i l’aprovació dels pressupostos per l’any que ve, encara a la taula de negociacions. La recuperació de l’impost de successions, el manteniment de l’euro per recepta i l’implantació d’un nou impost per bancs i companyies elèctriques. La principal preocupació de la federació nacionalista segueix sent garantir un Govern “fort” i “estable” amb els republicans sense haver de témer que es desmarquin de l’aspecte social a la primera de canvi.

Aquest principi de pacte arriba després de setmanes d’intensa negociació postelectoral. La nit del 25N va ser un dur i inesperat revés per CiU. El dia després, encara digerint la pèrdua de 12 escons i afrontant el repte de conformar un nou Govern, Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida reconeixien “necessitar acompanyament per no anar sols en els pròxims quatre anys”, en una picada d’ullet a ERC . El dia 28 Mas es reunia amb Oriol Junqueras, qui li va assegurar que no entrarien en un hipotètic executiu amb els convergents – en un clar gest per no desgastar-se, com ja li va passar a Carod-Rovira el 2003 – i que exercirien d’ “oposició responsable”. El líder republicà es va comprometre a facilitar la investidura del president en funcions sempre que s’agilitzés la consulta sobre l’autodeterminació de Catalunya. Unes hores abans, l’expresident del Govern espanyol, José María Aznar alertava que un pacte CiU – ERC seria “explosiu”.

El 3 de desembre i després d’haver anul•lat la primera reunió molest perquè s’havia filtrat a la premsa, Pere Navarro accedia a trobar-se amb Mas per intentar acostar posicions. El líder socialista va confirmar que no donaria suport a la investidura pel desacord amb el programa nacional i social convergent. Enmig de les negociacions va esclatar l’avantprojecte de llei d’educació del ministre Wert, que pretén garantir l’ensenyament en castellà i que va ser rebut a Catalunya com una amenaça al sistema actual. “És el major atac al català des de 1978”, va denunciar la titular d’educació catalana, Irene Rigau. L’esborrany va acabar de dilapidar les poques probabilitats d’un acord de l’executiu català amb el PPC. Ja sigui per ignorància o per incompetència, la polèmica proposta va aconseguir un front comú catalanista en defensa de la immersió i erigir CiU i ERC com a cares visibles del projecte nacional.

Després de reunir-se amb els diputats autonòmics de la formació, Junqueras no va descartar entrar el Govern i va exigir a Mas trencar tots els pactes que mantenen amb els populars. Més tard, el secretari de comunicació republicà, Oriol Amorós, va reconèixer que donarien suport uns pressupostos de “supervivència” a canvi de comprometre’s a convocar la consulta sobiranista el 2014. Com a alternativa, Navarro va proposar un govern “d’unitat nacional” al qual es s’hi sumarà el PPC en el cas que fracassin els pactes entre els CiU i ERC. Mentrestant, l’abstenció dels republicans a les crítiques de la oposició al conseller Felip Puig per l’actuació dels antiavalots del 14N dibuixen un nou marc de relacions. L’acord va prenent forma.