Etiquetes

, , , , , , ,

Rostres seriosos entre els pesos pesats de CiU / Jordi Play

Són les 8 del vespre. El Majestic es vesteix de gala i gairebé un centenar de fidels a CiU segueixen des del carrer les primeres dades de l’escrutini. Una pantalla gegant acompanya a l’històric hotel, il·luminat per llums nadalenques i adornat amb una estelada. El particular arbre de nadal sobiranista. Els primers resultats no són els esperats, CiU cau als 48 escons. S’encenen els primers cigarrets neguitosos. El hall de l’hotel és un punt d’ebullició. En butaques de pell, dones excessivament maquillades i perfumades degusten el vi blanc que els hi han servit. Quim Monzó s’apropa a la barra a demanar un whisky.

Dins la sala principal els militants, tots de vint-i-un botons, observen amb cara de fastig la consolidació i alegria de Ciutadans. Els mitjans teclegen infatigablement i vigilen que no se’ls hi escapi cap xifra. Regna un silenci tens i nerviós enmig dels primers dubtes de molts convergents. Les dades s’actualitzen: CiU puja als 49. La sala aplaudeix, però es mantenen els dubtes. “Estem fotuts!”, li comenta un home calb i gras a en Monzó, que torna a la sala amb la camisa tacada de Macallan. Sona un timbre i CiU augmenta fins als 50. Es desborda l’alegria dels assistents. Enmig de crits independentistesun home de cabells blancs s’ho mira amb escepticisme. “Això és un fracàs”, m’explica. Culpa al PSC d’haver mobilitzat el “cinturó roig” i d’haver-se aprofitat de la vaga. “A l’Hospitalet ha crescut la participació un 13%”, m’indica amb un somriure sorneguer. Un altre home s’apropa i confessa: “Tinc un amic interventor i es veu que aquí hi ha hagut trampa del PP”.

Torna a sonar el timbre. Aquest cop és ERC qui puja als 21 escons i es consolida com a segona força. La sala esclata d’alegria i continuen els càntics independentistes, saben que el front sobiranista és clar. Parlo amb un altre home, vestit amb una americana de pana beix. “Això és perquè s’han mobilitzat els barris marginals, és falta de cultura”, sentencia mentre intenta convèncer-me que Artur Mas és “l’únic que té les coses clares”. A la pantalla hi apareix Maria Dolores de Cospedal, que és rebuda entre xiulets i crits d’indignació. “La propuesta del señor Mas ha sido un fracaso”, conclou. La sala calla i s’ho mira amb un nus a l’estómac.

Artur Mas apareix en escena i és rebut entre senyeres, estelades i mostres de suport. Puja a la palestra amb un mig somriure estudiat, sap que les coses no han estat com esperava. Fa autocrítica i remarca que, malgrat la duresa de la crisi i les retallades, segueixen tenint un suport ampli. “No hi ha govern alternatiu, CiU ha de liderar el procés però no podem ser els únics en guiar-lo”, afirma en un gest de complicitat amb els republicans. El president no està còmode, el seu seguici tampoc. Tot són cares llargues.

Des del balcó del Majestic saluda i agraeix als assistents tot el suport rebut. “En aquestes situacions els governs cauen, nosaltres no“, clama envoltat dels pesos pesats de la federació nacionalista. “Mai estaràs sol, president!”, crida un home. Mas esbossa un forçat somriure. El pla ha fallat però segueix endavant.