Etiquetes

, , , , , ,

Artur Mas en el casal de gent gran de Sants / ACN

El carrer Violant d’Hongria està anormalment ple. La gent gran va als matins al casal a trobar-se amb els amics, fer el carajillo i jugar unes partides al dòmino. Avui, però, s’han trobat amb el conseller de benestar i família, Josep Lluís Cleries, acompanyat d’armaris que vigilen que tot estigui al seu lloc. Davant l’expectació dels mitjans de comunicació, que esperen dins el casal, arriba el candidat a la reelecció Artur Mas. Un mar de càmeres segueixen a un home que no sembla cansat després del debat a set bandes d’ahir a la nit.

A l’entrar a la sala, una munió d’avis i àvies s’aixequen de les cadires per aplaudir al president, que respon amb un somriure d’orella a orella. Se m’apropa un home d’uns 80 anys, amb ulleres d’aviador i una melena blanca llepada, un David Carabén jubilat. M’explica que està fart de pagar medicaments i que ERC, la força que votarà, reclama la independència des de fa molts més anys. “Els meus pares van lluitar a la guerra, saps?”, apunta.

Artur Mas inicia el seu speech justificant l’avançament electoral. Recorda l’intent de les forces catalanes d’encaixar amb l’Estat espanyol i la campanya de la por que s’està llençant des de determinats sectors. “El debat català es tracta a la resta d’Espanya amb certa histèria”, comenta. Amb un posat seriós i convençut recalca, com ja ha fet des que va ser acusat de corrupció pel diari El Mundo, que no se’l podrà tombar ni a ell ni al procés que ha emprès Catalunya. El líder convergent sap davant quin públic parla i aborda el tema de les pensions. “Sé que això els preocupa”, confessa en un gest de proximitat. Després d’exposar totes les raons i dades que confirmen que un Estat català podria fer front a les pensions amb més “força” que l’espanyol, els assistents semblen convençuts. Mas es posa seriós i els hi demana el vot “per tenir un govern fort que pugui plantar cara a la recessió econòmica, a la majoria absoluta del PP i al procés d’Estat propi”. El públic afirma amb el cap, és el torn de preguntes.

S’aixeca un home calb, amb americana de pana i jersei de pic verd ampolla. Més que una pregunta, valora els atacs que arriben des de Madrid. El president, afirmant amb el cap, fa un breu repàs a la història recent. “Catalunya ha estat al costat d’Espanya en els moments més determinants, en l’elaboració de la Constitució, en els Pactes de la Moncloa, en el 23-F… en canvi ells sempre ens han girat l’esquena”, critica. Els assistents comenten la jugada, conscients d’haver viscut tots aquells moments. “Ens han tractat de súbdits i històricament el catalanisme s’ha cansat dels governs espanyols”, sentencia Mas. Preguntat per una eventual sortida de Catalunya de la Unió Europea, el candidat de CiU recorda que és un procés sense precedents, lamenta el menyspreu de l’executiu de Mariano Rajoy i, comparant-lo amb la relació entre els governs d’Escòcia i el Regne Unit, comenta: “Spain is diferent, ja ho sabeu”. Esclata el riure i Mas aprofita per desfer-se, per un moment, de la institucionalitat. “No prenc cafès jo, que tinc la pressió molt alta”, bromeja, “ja saben de què tracta això”. En un to més distès un home li ha preguntat per què passaria amb el Barça en el cas d’una Catalunya independent. Sense poder amagar la sorpresa i la diversió del moment, Mas li ha respòs: “no sóc el president del Barça però a cap lliga li interessaria deixar escapar el millor equip del món”. Entre els riures i aplaudiments d’un públic entusiasmat, Mas ha deixat el micròfon i s’ha apropat a saludar-los.