Etiquetes

, , , , , , , ,

 

Roc Fernández, responsable de continguts digitals de la Direcció General de Comunicació del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya. També és Conseller Nacional de CDC des de 1996 i president de CiU a Sant Feliu de Codines, la seva ciutat natal.

 

Com creieu que els resultats de les eleccions gallegues i basques que poden influir en la campanya?

No creiem que incideixin en les nostres eleccions, ja que formen part d’un context totalment diferent. Estem en unes eleccions convocades a mitja legislatura i en una situació en la què no ens havíem trobat mai en els 30 anys de democràcia que portem.

 

Com ha de ser la comunicació d’un govern durant una campanya electoral de tanta importància?

En aquesta època electoral el Govern va amb els peus de plom per saber què ha de comunicar i què no. Podem fer campanyes d’atenció i informació ciutadanes, però tots aquells actes que puguin interferir en campanya i siguin susceptibles de ser interpretats des d’una òptica política s’han d’aparcar.

 

Tots els consellers estan inclosos en les llistes de CiU. A l’hora de fer campanya com es separa el rol de militant de CiU amb el de conseller?

Així com el president Mas fa el seu paper institucional, mantenint la seva agenda i els discursos, i el de candidat a la reelecció per CiU, la resta de consellers de la Generalitat també han de separar terreny institucional del del partit. S’intenta ser escrupolosament rigorós a l’hora de saber distingir l’actuació com a membre del Govern de la Generalitat i com a membre de CiU.

 

Quan un conseller es surt de les pautes marcades i fa una declaració polèmica, com va ser el cas de Felip Puig sobre la defensa de Catalunya per part dels mossos en un hipotètic conflicte amb Espanya, com s’actua perquè això afecti el mínim a la campanya i al Govern?

Va ser una sortida de to treta de context, aquests errors hi són, a vegades. Amb tanta pressió hi ha gent a que li interessa mal interpretar, però sempre pot passar que s’opini sense conèixer del tot l’abast d’aquelles paraules.

 

Com gestionen amb el Senyor Homs la resposta de la Generalitat a les últimes declaracions del Govern espanyol?

 Intentem, sobretot, no crispar l’ambient. El que ens dóna força és el to serè i educat de Mas i no entrar en aquests espirals de declaracions que l’únic que busquen és crispar l’ambient i enfosquir els objectius que enceta Catalunya, que són ben clars i diàfans.

 

Quins són aquests objectius de cara a la propera legislatura?

 Estàvem acorralats a la paret, es va fer una proposta que Madrid va rebutjar, per tant ara toca salta aquesta paret de forma pacífica, transparent i democràtica. Això s’haurà de fer a través d’una consulta al poble català i la primera consulta seran les eleccions del 25-N.

 

Per què, com va dir Oriol Pujol, s’utilitzarà durant la campanya el terme “Catalunya, nou Estat d’Europa”, enlloc d””independència”?

Perquè és la realitat. Actualment no hi ha cap país independent, tots tenen interdependències així com nosaltres les volem tenir amb la resta d’Europa com a un Estat més.

 

Quins resultats s’espera obtenir des del Govern del 25-N?

L’ideal seria que qui ha portat a Catalunya a aquest procés en surti reforçat, ja que així s’avalaria la gestió del Govern i li permetria actuar amb la contundència que requereix el moment.

 

Com s’interpreta l’elevat nombre d’indecisos de cara a les eleccions que han mostrat les enquestes?

Aquest frenètic mes de setembre ha fet sacsejar el taulell de la partida d’escacs i totes les fitxes s’han mogut. Això també ha fet que el discurs d’alguns partits també hagi quedat trastocat. Hi ha molta gent que dubte entre quin partit votar i crec que això es decidirà el 25-N.

 

Un alt nombre d’abstenció afavoriria al Govern?

 Crec que no hi haurà abstenció, estem en un context excepcional i la gent sap que es tracta de les eleccions més transcendentals de Catalunya, ja que plantegen un canvi en el paradigma.

 

Com creu que ha funcionat la intenció d’Artur Mas d’”internacionalitzar la causa” catalana?

La causa ja està internacionalitzada. Des de la manifestació de la Diada el focus mediàtic està sobre nosaltres, es parla de Catalunya de manera que mai hauríem arribat a imaginar. Fins i tot hem creat el Pla Eugeni Xammar perquè gestioni tot el material, imatges, entrevistes que se’ns demanen d’arreu del món.