Etiquetes

, , , , , ,

Silenci expectant. Com cada dimarts, els periodistes esperen pacients a la sala de premsa de la Generalitat l’arribada de Francesc Homs mentre comenten amb els seus companys les últimes polèmiques. A tres quarts de dues el portaveu del Govern entra a la sala per presentar el acords extrets de la reunió del Consell Executiu.

Vestit amb una insípida americana grisa, una corbata verd ampolla i uns mocassins pulcres i amb un posat rígid i seriós espera a la palestra que els fotògrafs prenguin la instantània. Després d’exposar novetats com l’aprovació d’el Pla estratègic de recerca i innovació en salut, el portaveu es retira les ulleres i enceta el torn de preguntes. És l’hora del periodista. Al ser preguntat per la convocatòria de vaga dels farmacèutics pel 25-N, Homs accepta la queixa i, en un to preocupat i reflexiu, es disculpa per la situació dramàtica que travessa la sanitat catalana. Llença un missatge de suport al sector i recorda que molts dels sacrificis no s’haurien de dur a terme si Catalunya pogués gestionar els seus propis impostos.

Segueixen les preguntes. Valora les declaracions del Ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, com un punt més en un “catàleg de declaracions desafortunades del govern espanyol”. Primera mostra de la característica ironia d’Homs, però segueix seriós. El portaveu aprofita per explicar el missatge de felicitació que Artur Mas ha enviat als governs britànic i escocès per iniciar un procés de referèndum i apel·la al Govern d’Espanya a que s’emmiralli en actes d’aquesta normalitat democràtica. “Si miren enfora i no al seu propi melic poden trobar exemples de com procedir”, sentencia. Amb la seva singular gesticulació – heretada de Mas i, conseqüentment, de Pujol – remarca constantment la voluntat de diàleg de l’executiu català.

Beu un glop d’aigua. Evita parlar de la trobada de Mas, Wert i Lara en els Premis Planeta i de la possible incorporació d’Arenas com a mediador de les relacions Catalunya-Espanya. Breu i sec. Amb un to clar i contundent i un rostre impassible, assegura que des de Madrid no s’han posat en contacte amb ells per dialogar, que només “han insultat i ens han dit improperis” i que Catalunya no esperarà “asseguda en un racó pels temps dels temps”.

A mesura que avança el torn de preguntes i s’aparquen temes més crítics, Homs es mostra menys rígid i, fins i tot, comença a fer broma amb els periodistes en un gest de complicitat. Reitera que no es presenta a les llistes per decisió pròpia, però ho fa amb un somriure als llavis. Fa gala del seu particular sarcasme quan és preguntat per l’anulació de l’article relatiu a sancions per no retolar en català per part del Tribunal Constitucional. Entre riures dels assistents, afirma que és un instrument tant “veloç” que dicta sentència quan la llei ja és obsoleta, que “fa el diagnòstic a un pacient ja mort”.

En les últimes preguntes se’l veu despistat, amb ganes de marxar, poc atent a les objeccions. Finalitzen les preguntes i comença el tradicional “corrillo”, on es pot veure la cara més distesa i relaxada del portaveu del Govern, però avui encara se’l nota preocupat, molest. Després de comentar la jugada off the record amb els mitjans, Homs abandona la sala de premsa com si ho esperés des del principi i els periodistes s’enfilen cap a les seves respectives redaccions. Tothom pot tenir un mal dia.