Mas i Junqueras segellen el pacte de governabilitat i fixen la consulta pel 2014

Etiquetes

, , , , , , ,

Oriol Junqueras i Francesc Homs s'acomiaden després de tancar l'acord ahir a la nit / C. Atset

Oriol Junqueras i Francesc Homs s’acomiaden després de tancar l’acord ahir a la nit / C. Atset

Després de dies de negociació, el líder de CiU, Artur Mas, i el president d’ERC, Oriol Junqueras, han arribat a un acord per assegurar la governabilitat de l’executiu català de la desena legislatura. La clau de volta del pacte ha estat la confirmació de convocatòria de la consulta d’autodeterminació per l’any 2014. La federació nacionalista es mostrava reticent a ensenyar les cartes del projecte nacional però ha acabat acceptant la premisa republicana de posar data a la consulta. L’acord ha arribat amb matisos. El compromís preveu deixar oberta la possibilitat d’aplaçar-ho per causes de força major. Aquesta tarda, Mas i Junqueras escenificaràn l’acord des del Parlament.

Sota el nom de “Pacte per la llibertat”, CiU i ERC s’han compromès a tirar endavant el projecte nacional encara que asseguren que falten per tancar alguns “serrells” pendents en l’àmbit econòmic. Aquest punt ha estat el més controvertit, ja que des d’Unió s’ha insistit en que l’augment de la pressió fiscal s’haurà de retirar quan millori la situació de les arques catalanes. El líder democristià, Josep Antoni Duran i Lleida, ja ha puntualitzat que és prioritari el pacte econòmic i que sense aquest ni el permís del Govern central la consulta trontolla. “La consulta és legal o no és consulta”, ha assegurat.

Després de l’acord, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, ha convocat el ple d’investidura que nomenarà Artur Mas president de la Generalitat per dijous i divendres.

CiU i ERC detallen els últims aspectes per tirar endavant un Govern “estable”

Etiquetes

, , , , , , , , , ,

Oriol Junqueras i Artur Mas

L’acord final entre CiU i ERC està cada vegada més a prop. Després d’uns dies d’estira i arronsa en les negociacions tot sembla indicar que les dues principals forces del Parlament signaran un acord per donar corda a la nova legislatura. Aquest pacte té com a eixos principals la proposició d’una consulta d’autodeterminació, fixada per al 2014, i l’aprovació dels pressupostos per l’any que ve, encara a la taula de negociacions. La recuperació de l’impost de successions, el manteniment de l’euro per recepta i l’implantació d’un nou impost per bancs i companyies elèctriques. La principal preocupació de la federació nacionalista segueix sent garantir un Govern “fort” i “estable” amb els republicans sense haver de témer que es desmarquin de l’aspecte social a la primera de canvi.

Aquest principi de pacte arriba després de setmanes d’intensa negociació postelectoral. La nit del 25N va ser un dur i inesperat revés per CiU. El dia després, encara digerint la pèrdua de 12 escons i afrontant el repte de conformar un nou Govern, Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida reconeixien “necessitar acompanyament per no anar sols en els pròxims quatre anys”, en una picada d’ullet a ERC . El dia 28 Mas es reunia amb Oriol Junqueras, qui li va assegurar que no entrarien en un hipotètic executiu amb els convergents – en un clar gest per no desgastar-se, com ja li va passar a Carod-Rovira el 2003 – i que exercirien d’ “oposició responsable”. El líder republicà es va comprometre a facilitar la investidura del president en funcions sempre que s’agilitzés la consulta sobre l’autodeterminació de Catalunya. Unes hores abans, l’expresident del Govern espanyol, José María Aznar alertava que un pacte CiU – ERC seria “explosiu”.

El 3 de desembre i després d’haver anul•lat la primera reunió molest perquè s’havia filtrat a la premsa, Pere Navarro accedia a trobar-se amb Mas per intentar acostar posicions. El líder socialista va confirmar que no donaria suport a la investidura pel desacord amb el programa nacional i social convergent. Enmig de les negociacions va esclatar l’avantprojecte de llei d’educació del ministre Wert, que pretén garantir l’ensenyament en castellà i que va ser rebut a Catalunya com una amenaça al sistema actual. “És el major atac al català des de 1978″, va denunciar la titular d’educació catalana, Irene Rigau. L’esborrany va acabar de dilapidar les poques probabilitats d’un acord de l’executiu català amb el PPC. Ja sigui per ignorància o per incompetència, la polèmica proposta va aconseguir un front comú catalanista en defensa de la immersió i erigir CiU i ERC com a cares visibles del projecte nacional.

Després de reunir-se amb els diputats autonòmics de la formació, Junqueras no va descartar entrar el Govern i va exigir a Mas trencar tots els pactes que mantenen amb els populars. Més tard, el secretari de comunicació republicà, Oriol Amorós, va reconèixer que donarien suport uns pressupostos de “supervivència” a canvi de comprometre’s a convocar la consulta sobiranista el 2014. Com a alternativa, Navarro va proposar un govern “d’unitat nacional” al qual es s’hi sumarà el PPC en el cas que fracassin els pactes entre els CiU i ERC. Mentrestant, l’abstenció dels republicans a les crítiques de la oposició al conseller Felip Puig per l’actuació dels antiavalots del 14N dibuixen un nou marc de relacions. L’acord va prenent forma.

Amb la feina a mitges

Etiquetes

, , , , , , , , , , , , ,

Artur Mas al Parlament de Catalunya

El passat 25 de setembre, el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, pujava seriós i decidit a la palestra del Parlament, conscient que anava a anunciar un secret a veus: l’anticipació de les eleccions catalanes. Empès per la força de la multitudinària manifestació independentista de la Diada i amb el seu projecte estrella, el pacte fiscal, estampat contra l’oposició del govern de Mariano Rajoy, Mas va fixar el 25 de novembre com a data assenyalada perquè “el poble català decideixi lliurement el seu futur”. El clam sobiranista del carrer va trastocar el panorama polític i el president va referenciar a Max Webber per justificar la seva decisió: “en moments excepcionals calen decisions excepcionals”. Dues setmanes després, signava, davant l’atenció mediàtica, el decret de dissolució del Parlament i de convocatòria d’eleccions. La rúbrica posava fi a la legislatura més curta des de la restitució de la Cambra catalana.

Amb 39 plens i 468 hores de sessions parlamentàries, l’executiu català ha donat llum verda a mesures com la taxa turística, la modificació de la llei de caixes, la publicació de balances fiscals, les cinc lleis “omnibus” – sobre audiovisual, promoció de l’activitat econòmica, urbanisme, reestructuració de la regulació normativa i del sector públic – o l’anomenat “euro per recepta”. A més de la supressió de l’impost de successions, una de les seves promeses electorals i alhora un punt molt qüestionat. La brevetat d’un govern que no ha arribat als dos anys de vida i l’accentuació de la crisi econòmica han portat a l’executiu català a guardar al calaix gran part de les seves propostes.

La llei més important aparcada fins a la constitució d’un nou Parlament és la dels pressupostos de 2013. El passat 15 de febrer, després de negociar fins a última hora de la nit, CiU i PPC van arribar a un acord per tirar endavant la llei davant les crítiques d’una oposició que recordava els vells temps del Pacte del Majestic. Ara, però, amb el debat sobre la relació de Catalunya i Espanya bullint sobre la taula, nacionalistes i populars s’han distanciat. Mentre que Mas va descartar acords amb el PP “perquè estan en contra del dret a decidir”, la presidenta dels populars catalans, Alícia Sánchez-Camacho, va deixar clar que “els temps de pactar amb CiU han acabat”. Sense majoria “excepcional” que demanen, els d’Artur Mas es veuran abocats a negociar l’aprovació dels comptes, amb els peròs que això suposi. ERC es perfila com a aliat per recolzar els pressupostos del 2013 però, com ja va assegurar el cap de la formació, Oriol Junqueras, la moneda de canvi serà accelerar el procés del referèndum d’autodeterminació i “rectificar” les mesures d’austeritat. En aquest sentit el líder republicà va aclarir que “si el Govern trenca amb el PP i fixa una agenda de país, no tindrà problemes per aprovar els pròxims pressupostos amb ERC”.

Un altre aspecte de gran ressò que ha quedat paralitzat ha estat el projecte de llei de consultes populars no referendàries, un dels punts calents que haurà d’abordar el Parlament després d’una campanya electoral centrada en la defensa o el rebuig del dret a decidir del poble català. CiU es serviria d’aquesta norma per legitimar legalment una hipotètica consulta sobre la independència de Catalunya. Per això, la federació nacionalista, com ja va fer la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, demanarà suport a tots els partits per fer una “llei de país” que signifiqui “un pas endavant per reforçar l’autogovern”. En l’última sessió parlamentària del debat de política nacional es va aprovar la resolució per tirar endavant la consulta amb els vots a favor de CiU, ERC, ICV-EUiA i SI, amb l’oposició de PP i Ciutadans i l’abstenció del PSC.

Amb més o menys representació a la cambra, tot apunta a que els partits mantindran la seva posició en la propera legislatura. Ortega ja ha anunciat que la llei de consultes s’ha elaborat “sense cap fissura” perquè cap formació la pugui impugnar i que servirà com a “paraigües” legal. Els dos principals grups de l’oposició, però, no es creuen les paraules de la número dos de CiU. Des del PSC expliquen que seguiran sent crítics amb la iniciativa i continuaran presentant les esmenes que considerin oportunes. “Com van explicar la majoria d’experts que van participar en el tràmit parlamentari, es tracta d’un projecte molt feble jurídicament”, apunten. Per la seva banda, Sánchez-Camacho va subratllar que les aspiracions sobiranistes de CiU són il·legals perquè no es cenyeixen a la Constitució i els hi va recriminar que “en 25 anys no van tirar endavant cap llei de consultes”. Des d’ICV-EUiA, Dolors Camats mostra el seu acord amb la llei de consultes “perquè el poble de Catalunya pugui expressar la seva voluntat” però matisa que haurà de ser fruit d’un acord amb partits polítics, agents socials i entitats representatives del país. A ERC, el diputat Pere Aragonès va celebrar la seva tramitació, el març passat, per “ser una llei que enforteix la democràcia”. En el camí cap a la independència, els republicans s’han marcat donar suport a la llei de consultes “perquè els ciutadans puguin opinar sobre qüestions d’interès general”. Des del grup mixt, les posicions han estat totalment oposades. El líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha avisat que voldrà utilitzar la llei de consultes per “preguntar sobre les competències autonòmiques de Catalunya” i per decidir si es retalla o no. Per la seva banda, si Solidaritat Catalana aconsegueix superar els mals auguris dels sondejos i entra al Parlament, donarà suport a la llei de consultes. Tot i això, el seu cap de llista, Alfons López Tena, recorda que tornaran a presentar la seva proposta – ja rebutjada el desembre de 2011 per CiU, PPC i C’s – en què es reclama la participació en les consultes dels majors de 16 anys.

Més enllà de la crisi econòmica i la qüestió nacional, que ocupen la primera plana del debat de campanya, el Govern que surti de les urnes el 25 de novembre haurà de decidir què fer amb el paquet de lleis i comissions d’investigació que han quedat truncades per l’avançament electoral. A més de la llei de consultes populars, els projectes de llei que han quedat en tràmit són la modificació de llei de centres de culte, la del codi de consum i la modificació de la legislació referent a la protecció dels animals. També han quedat paralitzades altres mesures de més ressò com la llei de governs locals i la de transparència.

La primera va començar a ser estudiada pel Govern el març – amb previsions d’entrar al Parlament al setembre i d’estar aprovada a finals d’any – amb la finalitat de “racionalitzar els municipis” i d’assegurar “la màxima eficiència i la mínima burocràcia”, segons la vicepresidenta Ortega. És a dir, limitar les responsabilitats d’ajuntaments, consells comarcals i diputacions per agilitzar la seva tasca. Amb el projecte a mitges, el president de l’Associació de Municipis de Catalunya (AMC), Miquel Buch, va demanar a la Generalitat accelerar-lo a causa de “l’actitud imposadora del govern espanyol”, que va proposar que les diputacions assumissin les funcions dels municipis.

La llei de transparència, també amb la intenció d’estar enllestida a finals d’any, va sorgir de l’acord de sol·licitud de tots els partits en demanar que els poders públics tinguin la obligació de publicar tota la informació i que serveixi per combatre la corrupció dins el sistema institucional i polític. Amb les controvertides acusacions de el diari El Mundo als convergents Artur Mas i Jordi Pujol, a qui es vincula amb el Cas Palau, el projecte de llei de transparència cobrarà una nova dimensió.

L’avançament electoral també ha fulminat les comissions d’investigació de caixes i de sanitat que es van sol·licitar al Parlament en els últims mesos. Per recuperar les comissions els partits hauran de tornar a començar des de zero. En aquest cas el procés s’allarga, ja que quan es dissol la Cambra també queden dissoltes les comissions. Els grups parlamentaris que les van impulsar i recolzar – PSC, ICV-EUiA, ERC, C’s i SI – ja han anunciat que reiniciaran les comissions tant bon punt comenci la propera legislatura per esclarir tot dubte.

CiU pone rumbo a Europa

Etiquetes

, , , , ,

El programa electoral de la federación catalanista capitaliza el discurso nacional y la creación Crear un Estado catalán dentro de la UE

Ese es el objetivo primordial de Convergència i Unió de cara a las elecciones del 25-N y la próxima legislatura. Y es que los principales ejes de actuación de la federación nacionalista siguen siendo los mismos – lucha contra la crisis económica, creación de empleo, asegurar el bienestar de los catalanes – a excepción de el nacional. En 2010 la prioridad era ejercer el derecho a decidir ampliando el autogobierno catalán con un modelo de financiación propio, pero la propuesta de pacto fiscal quedó ahogada en el “no” de Mariano Rajoy. En el programa actual, el partido liderado por Artur Mas da un paso al frente y apunta a la creación de un estado propio dentro de la UE. CiU hace de Europa la razón sine qua non de su transición nacional y eso se ve reflejado en el título del programa, Catalunya 2020, un claro guiño a la Estrategia Europea 2020, donde enmarcan sus objetivos. Para alcanzar su meta se proponen la creación de un espacio fiscal catalán, la hacienda propia, que permita a Catalunya gestionar todos sus impuestos. La creación de un estado catalán serviría para resolver, a la vez, las aspiraciones nacionales y económicas que la federación había planteado por separado, y con menos ambición, en las últimas elecciones.

La segunda línea de acción del programa de los catalanistas, similar a la propuesta de 2010 a causa de haber visto interrumpido el mandato en la Generalitat en su segundo año, esta capitalizada por el discurso económico. El paro y la creación de ocupación están en el punto de mira de CiU, que conoce de primera mano la situación crítica por la que pasa Catalunya, una de las comunidades mas castigadas por la crisis. En el programa de 2010, Canvi sí, el paro y la creación de puestos de trabajo también eran parte importante del discurso pero figuraban detrás de otros temas como la salud, la educación o la seguridad, señal de la preocupación que genera este asunto a la sociedad catalana. Para cumplir el objetivo de reducir el paro y aumentar la ocupación proponen crear políticas públicas de ayuda a las empresas y flexibilizar el sistema de negociación colectiva. Detrás de la economía pero también como puntos capitales del programa hay sanidad y educación, dos pilares del estado del bienestar que se han visto ajustados con las políticas de austeridad del gobierno de Mas y que han indignado a miles de catalanes. En educación, se ha apostado por reducir el fracaso escolar y mejorar la formación creando una ley educativa catalana que fomente el catalán, potenciando la formación profesional y amoldando la universidades catalanas al sistema europeo. En sanidad se refuerza la idea de un sistema público de calidad aunque se apunta que se seguirán haciendo las reformas necesarias para una mejor gestión y, como en el sistema educativo, se menciona los beneficios que aportaría la hacienda propia.

El Govern adverteix a ERC que s’haurà de retallar un mínim de 4.000 milions d’euros per al 2013

Etiquetes

, , , , , ,

El portaveu del Govern, Francesc Homs, compareix davant les càmeres / Jordi Bedmar

El portaveu de l’executiu català en funcions, Francesc Homs, ha assegurat aquest dimarts que CiU està oberta a parlar amb ERC per governar plegats però que caldrà tenir en compte la situació econòmica. El dirigent ha advertit als republicans que per tirar endavant la consulta, el mandat “inequívoc” del poble català, hauran de permetre que es constitueixi un govern “fort” que pugui fer front a la crisi. Per això, ha explicat que al 2013 s’haurà de “retallar” l’equivalent als anteriors dos anys, al voltant d’uns 4.000 milions d’euros. El portaveu creu que la difícil conjuntura econòmica de la Generalitat és deguda a la caiguda d’ingressos, al venciment del deute, a l’elevat cost dels interessos – prop de 2.300 milions – i que l’Estat “segueix sense pagar” la disposició addicional tercera de l’Estatut.

Homs ha fet una lectura en clau sobiranista dels comicis celebrats el diumenge i ha indicat a ERC i al PSC que “tot és negociable excepte la consulta”. “Tenim al davant una oportunitat històrica molt clara, mai havia passat a la història de Catalunya”, ha proclamat. Després que, el dilluns, Mas emplacés als altres partits a prendre “corresponsabiltat” de l’escenari sorgit de les eleccions, el portaveu ha reafirmat la posició de la federació nacionalista. Segons Homs, “s’ha de formar un govern sòlid per no anar cada dia amb l’ai al cor”, ja que “així és difícil anar pel món amb un mandat clar”.Sense referir-se directament al partit liderat per Oriol Junqueras, ha aconsellat que “és hora de superar recels i prioritzar el més explícit que s’ha plasmat a les urnes” i que “el repte és tan majúscul que exigeix assumir riscos i adoptar posicions diferents”.

Preguntat per si la pèrdua de 12 escons de CiU és culpa d’una campanya electoral “messiànica”, Homs ha deixat clar que “no ha funcionat” però que cal estudiar-ho en tota la seva complexitat. També afirmat que, malgrat els resultats, les eleccions han estat un “molt bon assaig general de la consulta” que s’haurà de fer en els propers quatre anys. Sobre la imputació del socialista Manuel Bustos, alcalde de Sabadell, en el cas Mercuri – sobre presumpte suborn i tràfic d’influències en concessions d’obres a la cocapital vallesana – ha sentenciat que “mentre no hi hagi novetats s’haurà de respectar la presumpció d’innocència i esperar que actuï la justícia”.

Mas tempteja ERC i prioritza la consulta

Etiquetes

, , , , , , , ,

Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida a la roda de premsa de valoració dels comicis / Jordi Play

El president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, i el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, han comparegut davant la premsa per analitzar els resultats electorals. En la línia del que ja va anunciar des del Majestic, Mas ha considerat que la federació nacionalista “necessita acompanyament per no anar sols en els propers quatre anys”, en al·lusió a ERC. Després de patir un dur i imprevisible revés i descendir als 50 escons, ha obert la porta a altres partits per formar un Govern fort “per fer front a la crisi, a la consulta i a la majoria absoluta del PP a Madrid”. Mas ha subratllat que CiU assumirà la responsabilitat “principal” però que entén que el poble ha demanat la “corresponsabilitat” d’altres formacions.

Per encarar el nou escenari, CiU aparcarà la geometria variable que va utilitzar en els pactes de l’anterior legislatura i buscarà la “estabilitat parlamentària” en la segona força, sense descartar dialogar amb el PSC, segons Duran i Lleida. “Nosaltres sols no podem”, ha confessat. Amb un to serè i conciliador, Mas ha assegurat que el partit que presideix liderarà la Generalitat “a falta d’una alternativa” però que haurà d’apropar postures. “Les polítiques socials que proposa Oriol Junqueras i ERC també són importants per CiU”, ha confessat Mas en un gest de proximitat al líder republicà. Els dirigents convergents sí han descartat la col·laboració del PP “perquè estan en contra del dret a decidir”.

El president en funcions ha considerat que la consulta sobre el dret a decidir de Catalunya és “irrenunciable” i ha de seguir endavant perquè hi ha una majoria “aclaparadora” al Parlament que ho avala. “Són 87 diputats comptant ICV”, ha recordat Mas. Sumant tots els partits que incloïen en els seus programes la possibilitat d’una consulta d’autodeterminació del poble de Catalunya – inclòs el PSC, que ho enfocava des de la via federal – la majoria a la cambra és rotunda. En referència a ERC, ha assegurat que “la consulta és un tema prioritari en qualsevol negociació però no pot ser l’únic tema, el país ha de funcionar en el dia a dia”.

Mas ha subratllat que “en cap moment” es va plantejar deixar el càrrec després de conèixer els resultats dels comicis, en els què la federació nacionalista perdia 12 diputats enlloc d’assolir la esperada majoria “excepcional” que demanaven. Duran ha afegit que el partit no li hauria permès dimitir.

Tocats però dempeus

Etiquetes

, , , , , , ,

Rostres seriosos entre els pesos pesats de CiU / Jordi Play

Són les 8 del vespre. El Majestic es vesteix de gala i gairebé un centenar de fidels a CiU segueixen des del carrer les primeres dades de l’escrutini. Una pantalla gegant acompanya a l’històric hotel, il·luminat per llums nadalenques i adornat amb una estelada. El particular arbre de nadal sobiranista. Els primers resultats no són els esperats, CiU cau als 48 escons. S’encenen els primers cigarrets neguitosos. El hall de l’hotel és un punt d’ebullició. En butaques de pell, dones excessivament maquillades i perfumades degusten el vi blanc que els hi han servit. Quim Monzó s’apropa a la barra a demanar un whisky.

Dins la sala principal els militants, tots de vint-i-un botons, observen amb cara de fastig la consolidació i alegria de Ciutadans. Els mitjans teclegen infatigablement i vigilen que no se’ls hi escapi cap xifra. Regna un silenci tens i nerviós enmig dels primers dubtes de molts convergents. Les dades s’actualitzen: CiU puja als 49. La sala aplaudeix, però es mantenen els dubtes. “Estem fotuts!”, li comenta un home calb i gras a en Monzó, que torna a la sala amb la camisa tacada de Macallan. Sona un timbre i CiU augmenta fins als 50. Es desborda l’alegria dels assistents. Enmig de crits independentistesun home de cabells blancs s’ho mira amb escepticisme. “Això és un fracàs”, m’explica. Culpa al PSC d’haver mobilitzat el “cinturó roig” i d’haver-se aprofitat de la vaga. “A l’Hospitalet ha crescut la participació un 13%”, m’indica amb un somriure sorneguer. Un altre home s’apropa i confessa: “Tinc un amic interventor i es veu que aquí hi ha hagut trampa del PP”.

Torna a sonar el timbre. Aquest cop és ERC qui puja als 21 escons i es consolida com a segona força. La sala esclata d’alegria i continuen els càntics independentistes, saben que el front sobiranista és clar. Parlo amb un altre home, vestit amb una americana de pana beix. “Això és perquè s’han mobilitzat els barris marginals, és falta de cultura”, sentencia mentre intenta convèncer-me que Artur Mas és “l’únic que té les coses clares”. A la pantalla hi apareix Maria Dolores de Cospedal, que és rebuda entre xiulets i crits d’indignació. “La propuesta del señor Mas ha sido un fracaso”, conclou. La sala calla i s’ho mira amb un nus a l’estómac.

Artur Mas apareix en escena i és rebut entre senyeres, estelades i mostres de suport. Puja a la palestra amb un mig somriure estudiat, sap que les coses no han estat com esperava. Fa autocrítica i remarca que, malgrat la duresa de la crisi i les retallades, segueixen tenint un suport ampli. “No hi ha govern alternatiu, CiU ha de liderar el procés però no podem ser els únics en guiar-lo”, afirma en un gest de complicitat amb els republicans. El president no està còmode, el seu seguici tampoc. Tot són cares llargues.

Des del balcó del Majestic saluda i agraeix als assistents tot el suport rebut. “En aquestes situacions els governs cauen, nosaltres no“, clama envoltat dels pesos pesats de la federació nacionalista. “Mai estaràs sol, president!”, crida un home. Mas esbossa un forçat somriure. El pla ha fallat però segueix endavant.

Artur Mas: “L’Estat espanyol s’ha pensat que propagant calúmnies abaixaríem el cap”

Etiquetes

, , , , , , ,

Artur Mas saluda al públic del Palau Sant Jordi / Jordi Play

El president de la Generalitat i candidat a la reelecció, Artur Mas, ha assegurat que “l’Estat espanyol ha confós la nostra solidaritat amb el vassallatge, la nostra cultura de l’esforç amb la passió pels diners, s’ha pensat que a base de propagar calúmnies abaixaríem el cap”. En el míting de cloenda de la campanya, el líder de CiU s’ha mostrat il·lusionat pel projecte nacional que encapçala i ha agraït a tots els ciutadans que li han fet confiança. “Catalunya aspira a la seva llibertat i a construir un estat en pla d’igualtat a Europa”, ha sentenciat. En un Palau Sant Jordi ple a vessar – gairebé 20.000 persones – Mas ha dedicat unes paraules en anglès a la premsa internacional. “Hem patit repressions, dictadures, humiliacions i la nostra cultura segueix dempeus”, els ha explicat, “som hereus del qui van lluitar per la resistència, nosaltres serem els constructors de la llibertat”.

Enmig d’una onada de senyeres, estelades i banderes europees, Josep Antoni Duran i Lleida ha criticat durament a l’executiu espanyol per la polèmica de “l’esborrany fantasma” de El Mundo. “No és un problema de les clavegueres de l’Estat, sinó que l’Estat és una claveguera”, ha clamat. Després que el PP rebutgés la compareixença dels ministres d’hisenda i d’interior, Cristóbal Montoro i Alberto Fernández Díaz, el líder d’Unió ha demanat explicacions o sinó dimissions. Duran ha hagut de tornar a sentir els crits fervorosos d’independència dels assistents.

Per la seva banda, l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, ha recordat que CiU sempre ha estat dialogant amb Espanya però “que ens han barrat el pas i no volem ser residuals”. També ha criticat que se’ls titlli de radicals i tret ferro als rumors de males relacions de Convergència amb Unió. “Tots els partits han tingut problemes interns, però nosaltres seguim aquí”, ha declarat. Juntament amb els caps de llista de cada circumscripció – Santi Vila (Girona), Albert Batet (Tarragona) i Albert Batalla (Lleida) – han demanat el vot per a “encapçalar amb força un moment històric”. El punt i final a la jornada l’han posat Lloll Bertran, Miquel Calçada i Salvador Cardús, personatges no lligats a CiU però que han donat suport obertament al “president”.

Aspecte del Palau Sant Jordi / CiU Instagram

El mes de la discòrdia

Etiquetes

, , , , , , , , , ,

Carrers de Barcelona inundats de la marea independentista / El Periódico

La manifestació independentista de la Diada ha precipitat el debat sobre la relació amb Espanya i ha encès el to de la política

El ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, ha carregat avui des del Congrés dels Diputats contra el nacionalisme i l’ha comparat amb “el nazisme i el marxisme”, ja que “someten a l’individu a una idea abstracta”. Les paraules de Margallo se sumen així a una llarga llista de declaracions contràries al nacionalisme català i la independència, un mes després de la manifestació de la Diada nacional de Catalunya.

La manifestació a favor de que Catalunya esdevingués un nou Estat dins Europa, celebrada avui fa un mes, va aplegar 1,5 milions de persones als carrers de Barcelona i va precipitar el debat sobre la seva relació amb Espanya. Dos dies després, Artur Mas, assegurava al Fòrum Nueva Economia de Madrid que Catalunya “necessita un Estat” i on apostava per un referèndum d’autodeterminació. El dia 20, el president de CiU es reunia amb Mariano Rajoy per negociar la proposta d’un pacte fiscal que permetés a Catalunya recaptar i gestionar els seus propis impostos. Poques hores abans de la negativa del president del Govern central, el Rei Joan Carles I prenia part en el debat al demanar als catalans, a través d’un comunicat insòlit, que deixessin “de perseguir quimeres”. La reacció de Mas no es va fer esperar i cinc dies més tard, durant el debat de política general al Parlament, va convocar eleccions anticipades pel 25 de novembre reclamant “l’hora dels catalans d’exercir el dret a l’autodeterminació”. El cap de la Generalitat també va remarcar que tant bon punt aconseguís els “objectius nacionals de Catalunya” abandonaria la presidència i que el referèndum es realitzaria “encara que el Govern espanyol li donés l’esquena”.

El Govern popular va reaccionar amb un discurs de la por on es donava per segur el fracàs econòmic d’una Catalunya independent. Les paraules dels diferents representants del Govern espanyol s’han intensificat i han donat lloc a un polèmic espiral de declaracions. En els últims dies s’ha pogut sentir a Mariano Rajoy dir que la independència seria “un disbarat colossal” o al ministre de cultura i educació, José Ignacio Wert, que la intenció de l’executiu és “espanyolitzar els alumnes catalans”. La Generalitat ha demanat “respecte” al Govern, mentre que el Congrés ha tombat la proposta d’ERC de legalitzar el referèndum d’autodeterminació. L’enquesta del CEO, publicada ahir, revela que el 74% dels catalans recolzaria poder decidir el futur de Catalunya com a Estat. En resposta a la gran mobilització catalanista d’ara fa un mes i en commemoració del dia de la Hispanitat, demà es celebrarà a Barcelona una manifestació a favor de la unitat d’Espanya.

Les farmàcies mantenen la vaga malgrat la Generalitat paga part del deute

Etiquetes

, , , , ,

Les farmàcies abaixen les persianes per la vaga / Francesc Melcion

Durant tota la jornada d’ahir, les farmàcies catalanes van abaixar les persianes en protesta pel retràs de la Generalitat en el pagament del deute. El Govern va transferir a les 12 del migdia els 99 milions d’euros del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) de la factura del mes de juliol i que havia d’abonar el 5 d’octubre. Tot i que el Govern d’Artur Mas va assegurar el dimarts que s’efectuaria el pagament en un termini de 48 hores, el Col·legi de Farmacèutics de Catalunya va decidir mantenir la vaga per reclamar que es normalitzi el pagament de cara als pròxims mesos.

 

La jornada va transcórrer amb normalitat i el 30% de les farmàcies, segons les xifres del Departament de Salut, van mantenir l’activitat. Xifres que es contradiuen amb les del Col·legi de Farmacèutics de Catalunya, que manté que el 80% dels establiments van tancar i que la caiguda de la facturació va ser també d’un 80% en comparació amb un dijous normal. La Generalitat assegura que es va complir amb els serveis mínims i que no va haver-hi cap incident.

 

Tot i haver-se pagat el deute pendent d’aquest mes, els farmacèutics encara tenen dubtes sobre futurs pagaments, per això van expressar la seva voluntat de crear una taula de negociació amb la Generalitat per fixar un calendari que garanteixi i asseguri l’abonament del deute. Des del Departament d’Economia, el conseller Andreu Mas-Colell va assegurar que els pagaments de novembre es pagaran “com s’han de pagar”, mentre que des del Departament de Salut, el Gerent d’Atenció Ciutadana del Servei Català de Salut, Antoni Gilabert, va assegurar que “intentaran buscar formules per pagar a temps i superar el decalatge dels últims mesos”. El portaveu del Govern, Francesc Homs, també va assegurar que “s’ha fet tot el possible per evitar el tancament” i va agrair el treball i esforç del sector en l’actual context de crisi.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.